Per fi he pogut entrar al teu blog!!! M'ha agradat molt i et volia felicitar! El teu compte no em deixa d'emocionar cada vegada que el llegeixo..(ja vaig ser una de les afortunades a l'aconseguir un dels originals i el guardo com un tresor!!!). Segueix amb el teu art... i a veure si tenim la sort de que algun dia el poguem veure publicat. Petons,
Hola Marteta!!! ja he vist el super-blog il.lustrat, molt bona la iniciativa! quina empenta que tens! i quins cu-piiiiiiii, el que et proposes ho tires endavant, continua així, si et plau, i continua omplint el blog amb totes les coses que et pasin pel cap. Petons,
Ara he tingut una mica de temps per poder veure el blog, ets increible!!, per mi que soc tan patata em sembla fantastic com dibuixes i la inventiva que tens. Segueix així, aixó t'ajuda a tu i als teus. Una forta abraçada MOntseB
Ahir,vai enviarte el meu comentari, avui no he observat si t'havia arribat.Era un comentari que en definitiva et dèia que és emprenyador,però que les malalties,son comsistancials amb la nostra condició humana. Jo en soc una mostra més que evident,des de1993 he patit 5 angines de pit,3 infarts de miocardi i fa 6 mesos una trombossi al mateix temps que una embòlia pulmonar.Saps,soc molt feliç. El Dissapte vaig portar el meu tercer net a la perruqueria per que li retallessin el serrell, s'hem va quedar adormit i abraçat a la falda! .La vida és maravellosa! CARLES
Hola Marta, Felicitats, tu has fet un bloc , jo fins avuí no havía descobert com es fa per publicar un comentari. M'encanta el teu compte, tens molta gràcia, els teus dibuixos son genials i els colors que fas servir donen molta alegría a l'historia , lo just i necessari per treure dramatisme a les coses que'ns fan patir i donar importancia a totes les coses bones que VIVIM. Esatic amb tu, ja ho saps.Molts petons.
Aquí teniu el conte " la mama està Monda i Lironda".El vaig fer en un moment molt delicat i especial de la meva vida : quan fa tres anys em van diagnosticar un cáncer de mama. A la meva filla petita, la Irene, li va semblar espantós que jo em quedés calva per culpa del tractament ! em deia que estaria molt lletja i que no volia que ningú em veiés aixi i que em posés una perruca ! ón s'es vist anar calva pel món ! jo no em volia posar cap perruca... i llavors s'em va acudir que explicar-li en forma de conte divertit podia desdramatitzar i positivitzar el fet i potser fer-li perdre la vergonya "social" ....en tot cas, a mi em va servir de teràpia, m'ho vaig passar pipa fent-lo, i cosa molt important, vaig tornar a dibuixar després de molts anys de buscar-ne el moment ! No hay mal que por bien no venga...com bé diu la dita. Amb el temps, a la Irene li va encantar i m'assessorava i tot. L'hem imprès ( no publicat ) i regalat a tothom que hi surt i a un munt de gent més. Fins i tot ens l'han demanat. Espero que us agradi als que visiteu aquest blog, si més no, que us diverteixi, i que la explicació tonta del cáncer no escandalitzi als experts ! al cap i a la fí, no és més que un conte fet amb molt d'amor, per a una nena de 7 anyets.
Bienvenidos a "MONDAS LIRONDAS"
Aquí teneis el cuento "Mamá está Monda y Lironda".Lo hice en un momento muy delicado y especial de mi vida : cuando,hace tres años me diagnosticaron un cáncer de mama. A mi hija pequeña,Irene,le pareció espantoso que yo me quedara calva por culpa del tratamiento ! me decía que estaria muy fea y que no quería que nadie me viera así y que me pusiera una peluca ! vamos, que ni loca ir de calva por la vida ! pero yo no quería ponerme peluca... y entonces se me ocurrió que explicárselo en forma de cuento divertido podia desdramatizar y positivizar el tema, y aliviar su vergüenza"social" ....en todo caso, a mi me sirvió de terapia. Me lo pase bomba haciéndolo y, muy importante, volví a dibujar después de intentarlo durante años ! No hay mal que por bien no venga... Con el tiempo, a Irene le fue encantando y hasta me asesoraba ! Lo hemos impreso ( no publicado ) y regalado a todos que salen en él y a un montón de gente más. Y algunos nos lo han pedido.Espero que os guste a los que visiteis este blog,o que por lo menos,os divierta.Y que la explicación tonta del cáncer no escandalice a los expertos ! al fín y al cabo, no es más que un cuento hecho con amor, para una niña de 7 años.
6 comentarios:
Per fi he pogut entrar al teu blog!!!
M'ha agradat molt i et volia felicitar! El teu compte no em deixa d'emocionar cada vegada que el llegeixo..(ja vaig ser una de les afortunades a l'aconseguir un dels originals i el guardo com un tresor!!!). Segueix amb el teu art... i a veure si tenim la sort de que algun dia el poguem veure publicat.
Petons,
Eva
Hola Marteta!!!
ja he vist el super-blog il.lustrat, molt bona la iniciativa! quina empenta que tens! i quins cu-piiiiiiii, el que et proposes ho tires endavant, continua així, si et plau, i continua omplint el blog amb totes les coses que et pasin pel cap.
Petons,
Anna V
Ara he tingut una mica de temps per poder veure el blog, ets increible!!, per mi que soc tan patata em sembla fantastic com dibuixes i la inventiva que tens. Segueix així, aixó t'ajuda a tu i als teus.
Una forta abraçada
MOntseB
Ahir,vai enviarte el meu comentari,
avui no he observat si t'havia arribat.Era un comentari que en definitiva et dèia que és emprenyador,però que les malalties,son comsistancials amb la nostra condició humana. Jo en soc una mostra més que evident,des de1993 he patit 5 angines de pit,3 infarts de miocardi i fa 6 mesos
una trombossi al mateix temps que
una embòlia pulmonar.Saps,soc molt feliç. El Dissapte vaig portar el
meu tercer net a la perruqueria per que li retallessin el serrell,
s'hem va quedar adormit i abraçat
a la falda! .La vida és maravellosa!
CARLES
Hola Marta,
Felicitats, tu has fet un bloc , jo fins avuí no havía descobert com es fa per publicar un comentari.
M'encanta el teu compte, tens molta gràcia, els teus dibuixos son genials i els colors que fas servir donen molta alegría a l'historia , lo just i necessari per treure dramatisme a les coses que'ns fan patir i donar importancia a totes les coses bones que VIVIM.
Esatic amb tu, ja ho saps.Molts petons.
Mariangel
Ole tus pinroles...
Al ataqueeeeeeeee !!!
Publicar un comentario